Una endodòncia consisteix en l'eliminació del focus infecciós (quist, abcés) mitjançant l'extirpació del teixit nerviós de l'interior dels conductes radiculars de la dent i la posterior descontaminació i segellat hermètic dels mateixos, quan el nervi està infectat o ha patit un procés inflamatori irreversible a causa d'una càries profunda o un traumatisme dentari.
També és necessària l'endodòncia quan hi ha un procés inflamatori agut del nervi encara que no hi hagi focus d'infecció.
En les ocasions en les quals el tractament del conducte no ha estat reeixit, per salvar la dent és necessari descontaminar i segellar de nou el conducte radicular. És un retractament de conductes.
En algunes circumstàncies, la infecció òssia no remet tot i haver realitzat un tractament de conductes previ. Llavors es fa necessari un abordatge quirúrgic. A través d'un accés quirúrgic al focus infecciós i mitjançant un raspat acurat s'eliminen tots els teixits infectats.
Els nens, de la mateixa manera que els adults, poden patir càries profundes en les seves dents. Però sobretot al que més estan exposats és als traumatismes dentals. En cas que hi hagi afectació del nervi de la peça, ja sigui per un traumatisme o per càries, també cal tractar aquestes dents, ja siguin dents de llet o les permanents.
Es realitzen dos tipus de tractaments en nens o adolescents:
Pulpotomia: En dents temporals es realitza la momificació del teixit nerviós encara vital per deixar-la latent fins que el nen perdi aquesta peça i sigui substituïda per la definitiva. Això permet conservar la dent uns anys, mantenint així l'espai i evitant apinyaments en l'edat adulta
Apicoformació: En dents definitives però en les quals l'arrel no ha completat tota la seva formació es realitza una barrera a l'àpex de l'arrel per poder dur a terme l'endodòncia.
Pràcticament l'única alternativa és l'extracció de la dent. En aquesta circumstància desapareixen la infecció i el dolor. No obstant això, per a restablir la funció masticatòria perduda i prevenir els moviments de les dents adjacents, cal reemplaçar la peça extreta.
És l'eliminació del teixit polpar (nervi) inflamat o infectat de l'interior de la càmera polpar i dels conductes radiculars i la posterior descontaminació i farcits dels mateixos de forma hermètica amb un material de segellat sòlid que eviti futures complicacions i permeti conservar la dent mantenint la seva funció. Si no es realitza el tractament d'endodòncia a temps es pot produir un dolor molt intens i fins i tot una infecció severa dels teixits tous produint abscessos, flegmons o fístules.
Fonamentalment per salvar a la nostra dent.
La simptomatologia varia en cada cas, la dent es torna sensible al fred, a la calor i a la masticació. El dolor pot ser intermitent o constant, fins i tot la dent pot canviar de color o pot aparèixer flegmó.
No. L'ús d'anestèsia local permet que l'endodòncia sigui indolora. Acabada l'endodòncia i passat l'efecte de l'anestèsia podria aparèixer alguna molèstia en la masticació durant uns dies la qual serà tractada amb tractament farmacològic.
Generalment, les endodòncies es realitzen en un sol acte operatori, si bé en alguns casos poden ser necessàries o aconsellables dues o més sessions, sempre segons el parer del professional que la realitza.
L'endodòncia es realitza en diferents ocasions sempre que:
Consta bàsicament de 4 fases:
L'endodòncia és una de les especialitats odontològiques que més ha evolucionat en l'última dècada. L'ús de nous instruments rotatoris per permetre l'accés al fons dels canals interns dentaris, els localitzadors electrònics del final de l'arrel, els nous mètodes de segellat 3D han millorat el percentatge d'èxit d'aquests tractaments.
A BARDALET&CASTELLON Clínica Dental es realitzen tots els tractaments d'endodòncia amb l'ajuda de les noves tecnologies esmentades anteriorment.
La dent no restaurada és susceptible de patir una fractura, per tant és aconsellable reconstruir la dent el més aviat possible. En alguns casos una dent correctament restaurada i endodonciada pot patir una fractura al cap d'un temps per pèrdua de la restauració, càries o altres factors predisposants entre els quals es troba el bruxisme.
En principi no es requereix cap tipus de tractament previ a la intervenció endodòntica.
Després del tractament d'endodòncia pot haver-hi molèsties durant uns dies, són molèsties que solen aparèixer quan masteguem o pressionem la dent per irritació del teixit periodontal que envolta l'arrel, l'endodoncista li receptarà la medicació més apropiada, sempre individualitzant i ajustant la medicació a cada tractament i a cada pacient.
En els casos no complicats l'èxit del tractament d'endodòncia se situa per sobre del 90%. No obstant això, existeixen casos que ofereixen major dificultat (re-endodòncies, conductes corbs, conductes calcificats, existència de conductes laterals accessoris) en els quals la taxa d'èxit és menor. Un factor que influeix en l'èxit del tractament d'endodòncia és la reconstrucció de la dent de forma definitiva el més aviat possible per evitar possibles fractures o filtracions.
La durabilitat en el tractament d'endodòncia és elevada, no obstant això està lligada a diversos factors externs com l'anatomia interna de la dent (en anatomies complexes la desinfecció és més limitada), l'estructura dental residual (dents amb menys estructura després del tractament tenen menys durabilitat), la higiene oral, la predisposició genètica a la càries, els hàbits parafuncionales com el bruxisme.
Una dent endodonciada no sempre requereix la col·locació d'una corona. En tot cas dependrà del grau de debilitació de la dent després del tractament. En els casos on hi ha hagut una gran destrucció dental es recomana restaurar la dent mitjançant una corona o incrustació per evitar la fractura de la dent endodonciada.
És necessària una valoració individualitzada de cada cas.
© 2017 - 2024 Tots els drets reservats · Política de privacitat · Política de cookies · Avís legal · Crèdits